Qui ets, tu?

Durant una de les classes de COED passades, varem comentar les descripcions i veure les diferents maneres de descriure a persones, animals, objectes, etc.  Sabem que la descripció és una manera d'organitzar el discurs que vol representar alguna cosa o persona. Podem descriure tots els aspectes de la realitat, des del més real al més abstracte. Durant els primer dies de classe, se'ns va informar que haviem de descriure a un dels nostres companys de dues maneres: 

1. A traves d'un escrit, una descripció escrita
2. A traves d'una imatge.

Vaig trobar molt interessant aquesta manera de conèixer-nos més profundament. La presentació la varem anomenar -Qui ets, tu?-, aquesta és una manera diferent per integrar-nos a l'aula i poder observar que ens assemblem bastant. Vam coincidir que tots som molt somrients. 

A continuació us deixo la descripció que vaig fer jo d'aquesta imatge, la qual representa a l'Esther Gómez

L’imatge que observem és una imatge del CADÍ, una de les serralades més conegudes pels Uregllencs, en aquesta imatges trobem un CADI en ple Hivern, al buscar alguna fotografia que hem recordes a l’Esther vaig pensar amb aquesta, perquè crec que la descriu com és ella.

En aquesta imatge podem observar un Cadí rocos, nevat i un cel nuvolat. Si la analitzem de manera detallada destaquem un seguit d’elements:

1. Les pedres, representen la fortalesa que té l’Esther, per afrontar els problemes, però com sabem, no totes les pedres són dures, per aquesta raó hem de mirar el seu interior. I és en aquest moment quan descobrim a l’Esther somrient i l’Esther única. Aquella que amb els seus comentaris et fa treure un somriure cada dia.
2. Sabem que la família és representada per un Arbre, en aquest cas trobem un avet, tret característic de la vegetació dels Pirineus. L’Esther és una noia familiar i sempre parla d’ells amb una gran estima. 
3. Els núvols tapen l’horitzó,  no hens deixen veure allò que depararà el futur, però com ha tota persona té les seves preocupacions.
4. El núvols són signe de neu, per tan són signe que arriba l’hivern i la muntanya s’ha d'abrigar  aquí veiem representat el tret més característic de l’Esther ELS SEUS MOCADORS, el mocador el veiem a la neu, aquella neu que és el cicle de l’aigua, el cicle de la vida. Aquella vida que té l’Esther per viure.
5. Finalment observem en primer pla una carretera, la qual ens indica el camí que ha se seguir, un camí ple de corbes, ja que el recorregut no serà fàcil  però té l’ajuda de les llums que l’indiquen la direcció a un futur que no es veu…el camí es llarg però ja l’has començat, has de continuar.

Més que un mitja de comunicació

El llenguatge i les llengües

Llenguatge escrit

A classe de COED, hem après quina és la diferència entre llenguatge i llengües. El llenguatge és una eina que utilitzem per comunicar-nos, per tant, la coneixem perquè és allò destinat a la comunicació. En el text que se’ns va proporciona a classe, podem observar que el llenguatge és molt més que un mitja de comunicació. Sabem que el llenguatge està format per; llenguatge verbal(la veu), llenguatge no verbal (signes).

Tots els essers humans tenim la capacitat de comunicar-nos, ja sigui oralment o per escrit, molts infants ens poden mostrar les seves preocupacions mitjançant els dibuixos. quan no sabem com comunicar-nos trobem alternatives per fer-ho, hem de ser conscients que SEMPRE, ens comuniquem. Al poder comunicar-nos utilitzem el llenguatge oral, cosa que, és pròpia de l'ésser humà i ens diferència de la resta dels essers vius. 

 

El llenguatge és un reflex del nostre entorn, i com que formem part d'ell, també és el nostre reflex, les llengües són un reflex d'on vivim, transmeten moltes coses, com per exemple cultura. Com a persones ens organitzem al voltant de la llengua, ja que, la comunicació és possible gràcies a l'organització que fem del món, mitjançant el llenguatge. 

Vull fer un aprofundiment, en el pensament. El llenguatge i el pensament són dues paraules que estan relacionades. És el llenguatge el que ens ajuda a pensar de manera interior i a parlar o reflexionar amb nosaltres mateixos. El llenguatge permet un discurs intern abstracte, com hem dit anteriorment, és la comunicació amb el nostre jo interior. Com ha essers humans tenim la capacitat de memoritzar, hem de conèixer tots els tipus de memòria que tenim::

1.     Memòria olfactiva

2.     Memòria tàctil 

3.     Memòria visual 

4.     Memòria col·lectiva

5.     Memòria individual

Destaquem la memòria col·lectiva com una de les memòries més importants, ja que, és mitjançant la qual, antigament és produïa un fet de traspàs cultural. Era el moment en el qual les persones, gràcies a la memòria  feia traspàs de coneixements, ja que explicaven de manera oral, fets quotidians, llegendes, fets històrics, etc.  És gràcies aquesta memòria, que, avui en dia podem disfrutar de tantes llegendes i de tant fets importants, que van tenir lloc fa molt.  

Per tant, arribem a la conclusió, que el llenguatge no és allò que observem a primera vista, sinó que és tot allò que comporta la comunicació. Hem de pensar que TOTS tenim la capacitat de comunicar-nos d'una manera o altra.