Qui ets, tu?

Durant una de les classes de COED passades, varem comentar les descripcions i veure les diferents maneres de descriure a persones, animals, objectes, etc.  Sabem que la descripció és una manera d'organitzar el discurs que vol representar alguna cosa o persona. Podem descriure tots els aspectes de la realitat, des del més real al més abstracte. Durant els primer dies de classe, se'ns va informar que haviem de descriure a un dels nostres companys de dues maneres: 

1. A traves d'un escrit, una descripció escrita
2. A traves d'una imatge.

Vaig trobar molt interessant aquesta manera de conèixer-nos més profundament. La presentació la varem anomenar -Qui ets, tu?-, aquesta és una manera diferent per integrar-nos a l'aula i poder observar que ens assemblem bastant. Vam coincidir que tots som molt somrients. 

A continuació us deixo la descripció que vaig fer jo d'aquesta imatge, la qual representa a l'Esther Gómez

L’imatge que observem és una imatge del CADÍ, una de les serralades més conegudes pels Uregllencs, en aquesta imatges trobem un CADI en ple Hivern, al buscar alguna fotografia que hem recordes a l’Esther vaig pensar amb aquesta, perquè crec que la descriu com és ella.

En aquesta imatge podem observar un Cadí rocos, nevat i un cel nuvolat. Si la analitzem de manera detallada destaquem un seguit d’elements:

1. Les pedres, representen la fortalesa que té l’Esther, per afrontar els problemes, però com sabem, no totes les pedres són dures, per aquesta raó hem de mirar el seu interior. I és en aquest moment quan descobrim a l’Esther somrient i l’Esther única. Aquella que amb els seus comentaris et fa treure un somriure cada dia.
2. Sabem que la família és representada per un Arbre, en aquest cas trobem un avet, tret característic de la vegetació dels Pirineus. L’Esther és una noia familiar i sempre parla d’ells amb una gran estima. 
3. Els núvols tapen l’horitzó,  no hens deixen veure allò que depararà el futur, però com ha tota persona té les seves preocupacions.
4. El núvols són signe de neu, per tan són signe que arriba l’hivern i la muntanya s’ha d'abrigar  aquí veiem representat el tret més característic de l’Esther ELS SEUS MOCADORS, el mocador el veiem a la neu, aquella neu que és el cicle de l’aigua, el cicle de la vida. Aquella vida que té l’Esther per viure.
5. Finalment observem en primer pla una carretera, la qual ens indica el camí que ha se seguir, un camí ple de corbes, ja que el recorregut no serà fàcil  però té l’ajuda de les llums que l’indiquen la direcció a un futur que no es veu…el camí es llarg però ja l’has començat, has de continuar.