En una de les sessions de COED, se'ns va comunicar que hauriem de recitar un poema. Aquest havia de ser en Català i havíem d'intentar que no estigues musicat. Jo vaig escollir "
Cuca de llum ", la meva elecció va ser aquesta, ja que, la seva autora, Mercè Rodoreda, m'apassiona com escriptora.
L'activitat consistia en recitar el poema davant la classe, amb un reforç, ja que teniem un apuntador, per si hi havia algun oblit. També ens havíem de gravar, per això un dels nostres companys ho feia, per posteriorment, avaluar-nos nosaltres mateixos la nostra recitació.
Per avaluar-nos nosaltres mateixos, hem de tenir en compte un seguit de factors:
- Expressió oral
- Mirada
- Veu
- Postura
- Gesticulació
- Control dels nervis
El meu poema escollit és el següent:
Cuca de llum
Carregeu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en un branquilló,
que és cosa que molt s'estila.
Ja ve la fosca, i tot d'una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d'un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre un got,
m'apagaré de seguida
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda
En el meu cas, crec que faltava una mica més de gesticulació, però al ser el primer cop que recitava un poema davant un grup, els meus nervis, la veu i la postura va ser la correcta. En el cas de la mirada, no vaig mirar al meus companys, sinó que em vaig fixar un punt al final de la classe, per tal de no perdre la concentració. Però crec que a mesura que vaig realitzant presentacions i vaig parlant en públic, vaig millorant molt el meu control dels nervis i la meva expressió oral. Realitzar aquestes activitats són molt importants, ja que en un futur no molt llunya ens haurem de comunicar; amb els alumnes, els companys i amb els pares dels nostres alumnes, i perquè això sigui possible hem d'aprendre a comunicar-nos de la manera correcta i això s'aconsegueix amb la pràctica.
